El nom d’aquest bloc, suggerit per la comunitat del Centre de Recerca Matemàtica i votat popularment a una enquesta oberta a les xarxes del CRM, juga amb el doble significat de «pi». El vessant matemàtic de pi és per tots sabut. Pi és un nombre irracional, el que significa que no es pot representar com una fracció, i els seus dígits continuen per sempre sense patrons recurrents. Això vol dir que pi és infinit i el seu valor exacte no es pot calcular mai (acostuma a utilitzar-se una aproximació com 3,14 o 22/7 per als càlculs quotidians).
El nombre pi es coneix des de fa gairebé quatre mil anys, des dels temps de civilitzacions antigues com els egipcis i els babilonis. El primer càlcul de pi el va fer Arquimedes de Siracusa (287–212 aC), un dels matemàtics més importants del món antic. Durant els segles següents, els matemàtics xinesos, indis i àrabs van ampliar el nombre de decimals coneguts mitjançant càlculs tediosos, en lloc de millores en el mètode d’Arquimedes.
No va ser fins al 1706, però, que la lletra grega π es va emprar per identificar el nombre, i el filòleg William Jones va utilitzar primer el símbol. Més tard, va ser Leonhard Euler qui va popularitzar l’ús del símbol entre la comunitat científica el 1737.
Matemàtics famosos com Fibonacci, Newton, Leibniz i Gauss, han treballat el nombre, calculant-ne els dígits i fent-lo servir en nombroses àrees de les matemàtiques.
Un «pi» de llegenda
La segona inspiració pel nom d’aquest bloc és de caràcter més popular. La llegenda del gegant del pi és una de les més conegudes de la cultura catalana. Narra la història d’un noi de Caldes de Montbui, famós per la seva alçada i la seva força colossal. Segons la llegenda, el gegant del pi, també conegut com a Fort Farell, era tan gran que per caminar s’havia d’ajudar amb un bastó fet amb una branca de pi que ell mateix havia tallat.
Els seus pares eren pagesos pobres, però Fort Farell sempre va ser un noi treballador i afectuós. Era molt popular entre el poble, que admiraven la seva força i la seva bondat. Un dia, Fort Farell va saber que a Barcelona havia arribat un gegant d’Amèrica. El gegant americà, al qual anomenaren el Gegant de la Ciutat, era un indi enorme que Colom havia portat d’Amèrica. Era un gegant fort i ferotge, i la seva presència va causar molta alarma a Barcelona.
Fort Farell, que era un noi molt valent, va decidir viatjar a Barcelona per desafiar el gegant americà. Va marxar acompanyat del seu bastó de pi. Quan Fort Farell va arribar a Barcelona, el Gegant de la Ciutat ja estava esperant-lo. Els dos gegants es van enfrontar en una lluita ferotge que va durar dies. La lluita va ser tan cruenta que va causar molts danys a la ciutat.
Finalment, Fort Farell va aconseguir derrotar el gegant americà. Va agafar el Gegant de la Ciutat per una cama i el va llançar tan fort que va arribar fins a Amèrica. La victòria de Fort Farell va ser un gran esdeveniment per a la ciutat de Barcelona. El gegant va ser celebrat com un heroi, i la seva història es va transmetre de generació en generació.
El simbolisme del Gegant del Pi
La llegenda del gegant del pi és una història que representa els valors de la força, el coratge i la valentia. És una història que inspira admiració i respecte. En una versió alternativa de la llegenda, el Gegant del Pi és un heroi que defensa la seva ciutat contra els invasors.
En aquest cas, la seva victòria sobre el Gegant de la Ciutat representa la victòria dels catalans sobre els seus enemics. Hi ha una cançó molt popular que ho narra. La primera estrofa explica com s’acosta el Gegant del Pi a la ciutat i la segona com el Gegant de la Ciutat se n’escapa corrents per les teulades de Barcelona:
El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.
El nom d’aquest bloc, “El Gegant del π”, és una manera de combinar els dos significats del nombre pi: el seu valor matemàtic i el seu simbolisme popular. És una manera de celebrar la bellesa i la complexitat de les matemàtiques, però alhora una voluntat de fer-les arribar al públic general de totes les edats.
Esperem que ens acompanyeu en aquesta aventura.