Són molts els nens als Estats Units que somien a jugar un dia a la NFL. Per molts, l’esport esdevé l’únic camí viable d’arribar a la universitat, preludi del draft amb el qual es nodreix la lliga de nous talents. Obtenir una carrera universitària no és necessàriament l’objectiu final, sinó una etapa més del camí. Aquesta és la història d’un nen que es va negar a triar entre el seu somni i cultivar la seva passió per les matemàtiques.
Aquests dies s’ha disputat a Las Vegas la gran final de la lliga nacional de futbol americà (NFL), la famosa Superbowl, amb victòria dels Kansas City Chiefs davant els San Francisco 49ers. Més enllà de si un està més o menys familiaritzat amb aquest esport cada vegada més internacional, la rellevància d’aquest esdeveniment a la cultura americana no té discussió. Aquest any fins i tot els Swifties s’ha apuntat a la festa.
Quan un pensa en un partit de la NFL, les imatges que ens venen al cap son d’un esport físicament exigent i fins i tot violent. El terreny de joc no s’associa amb la sofisticació intel·lectual, precisament. Les brutals col·lisions i les mostres de força ocupen el primer pla i els highlights, fins a posar a prova els límits de la salut. Tanmateix, hi ha excepcions, ments brillants amagades sota els cascos i les proteccions que vesteixen els jugadors.
John Urschel és precisament un d’aquests individus: un prodigi matemàtic que va renunciar a una prometedora carrera a la NFL per dedicar-se a les matemàtiques avançades.
Mens sana in coprore sano
Urschel va créixer a Winnipeg, Canadà, de mare infermera i pare cirurgià. De ben petit, la seva mare va notar en ell la facilitat per identificar patrons, fins i tot abans que pogués formar frases completes. Quan de petit acompanyava a la seva mare a fer la compra, aquesta el motivava a calcular mentalment el canvi correcte abans que ho fes el caixer, recompensant-lo amb els diners del canvi si ho aconseguia.
Als cinc anys, Urschel va veure una fotografia del seu pare vestit amb l’equipament de futbol com a linebacker per la Universitat d’Alberta. Aquesta imatge va inspirar Urschel a seguir les passes del seu pare.
A la Universitat Estatal de Penn, Urschel va deixar empremta dins i fora del terreny de joc. L’esforç i el seu rendiment futbolístic van donar fruit ben aviat, sent nomenat All-American i Lineman Ofensiu de l’Any del Big Ten. Però mentre assistia a les classes, també va desenvolupar una autèntica passió pels nombres, inspirat pels seus professors de matemàtiques. Un professor li va oferir fer recerca amb ell, cosa que finalment el va ajudar a adonar-se que volia fer un doctorat en matemàtiques.
Simultaniejant els seus estudis amb les exigències atlètiques, Urschel va mantenir una nota mitjana perfecta, demostrant una capacitat intel·lectual poc comuna. En aquesta fusió d’atletisme i agudesa mental, Urschel encarnava l’esmunyedís ideal de l’estudiant-atleta. Mentre cursava el seu màster a Penn State, Urschel va donar classes de matemàtiques i va ser coautor d’un article de recerca en matemàtica computacional publicat al Journal of Computational Mathematics.
Un cop acabada la seva etapa universitària, els Baltimore Ravens van seleccionar Urschel a la cinquena ronda del Draft de la NFL del 2014 i, com hauria fet qualsevol atleta del seu calibre, es va endinsar en l’implacable món de l’esport professional. Durant tres temporades va jugar com a lineman ofensiu pels Ravens (pels no iniciats, els jugadors dedicats a protegir el quarterback de l’equip). Des de la perspectiva externa, Urschel semblava estar vivint el somni de milions de persones. La totalitat de la seva etapa de futbol professional la va desenvolupar als Ravens, participant en 40 partits durant dues temporades i sent titular en 13 d’ells.
Malgrat l’èxit esportiu, la seva atracció envers les matemàtiques mai va minvar. Després del seu primer any com a professional, Urschel va sol·licitar l’ingrés al programa de doctorat en matemàtiques del MIT, amb l’esperança de fer classes en els períodes en els quals no hi hagués competició ni entrenaments.
Malgrat les seves credencials acadèmiques, a la universitat hi havia escepticisme amb la seva sol·licitud. Tanmateix, la seva sòlida formació en matemàtiques i els seus interessos de recerca van fer que el MIT li donés una oportunitat.
El 2015, durant un entrenament, Urschel va patir una commoció cerebral després de rebre un cop fort. El risc d’aquestes lesions es va tornar real per a ell quan va veure afectada la seva capacitat per entendre conceptes matemàtics que ja tenia dominats. Aquesta lesió marcaria el seu futur.
Durant el 2016, mentre les seves obligacions amb els Ravens li van permetre, Urschel va estudiar diversos cursos en matemàtiques del MIT a temps complet. Va col·laborar també en la recerca de varis professors del MIT, finalitzant dos articles. A més, es va tornar cada cop més apassionat dels escacs, un hobby que va començar a la universitat.
Però aviat va topar amb una dura realitat; el MIT no li permetria continuar com a estudiant a temps parcial durant la temporada de joc, fent impossible compaginar les seves dues carreres. El dilema sobre quina carrera professional havia d’agafar prioritat va prendre un gir inesperat amb la publicació al New York Times d’un article sobre els exàmens neurològics realitzats a més de cent exjugadors de la NFL i que va revelar que la gran majoria presentaven símptomes d’encefalopatia traumàtica crònica (CTE), una condició relacionada amb impactes recurrents al cap.
Tan sols dos dies després de llegir l’article, John Urschel va sorprendre el món anunciant la seva retirada del futbol. En plena ascensió de la seva carrera, estava deixant sobre la taula la perspectiva de poder guanyar desenes de milions de dòlars. Però ell tenia un altre somni a perseguir; un doctorat en matemàtiques.
Una segona carrera brillant
Alliberat dels seus compromisos com a futbolista professional, Urschel es va dedicar en cos i ànima al seu doctorat a l’MIT, amb una recerca centrada en la teoria de grafs espectrals, l’àlgebra lineal numèrica i el machine learning. Des de llavors, els èxits acadèmics d’Urschel han superat amb escreix els seus èxits esportius.
L’any 2021 va completar amb èxit la seva tesi doctoral titulada Graphs, Principal Minors, and Eigenvalue Problems. Ha sigut membre de l’Institut d’Estudi Avançats de la Universitat de Princeton, i l’any passat va entrar a formar part de l’MIT com a professor assistent. Pels més curiosos, Urschel té un número d’Erdős de 4.
Aquesta segona carrera no ha estat desproveïda de dificultats. Només una dotzena de professors titulars de matemàtiques als 50 departaments principals dels EUA són afroamericans. Aquesta subrepresentació s’estén als doctorats, on els afroamericans representen menys de l’1% dels receptors.
La mateixa tenacitat i intel·ligència que mostrava a la línia d’atac li ha servit per obrir-se camí a la recerca matemàtica i l’acadèmia. Més enllà dels teoremes i les demostracions, el que potser és més inspirador d’aquesta història és la tenacitat d’Urschel per no renunciar a les seves passions. Mentre que el camí més transitat exigeix moltes vegades sacrificar una passió per una altra, el seu exemple trenca amb estereotips.
També és important reconèixer que històries com la de John Urschel tenen un simbolisme poderós dins de la societat, en un món obsessionat per l’especialització i les etiquetes fàcils de digerir.
Mind and Matter: A Life in Math and Football és un llibre que explora la vida de John Urschel. Aquesta autobiografia detalla la seva passió per resoldre problemes matemàtics complexos fins a enfrontar-se als desafiaments físics i estratègics del futbol a l’NFL. A través de les seves experiències, el llibre és una reflexió profunda sobre la recerca de l’excel·lència, la importància de seguir les pròpies passions i la capacitat de l’ésser humà per superar els límits imposats tant per la societat com per nosaltres mateixos.
El Gegant del π 